Torna a aparèixer el nom de Romanyà a l’entrevista que li va fer Carmen Alcalde l’any 1976, una part de la qual va ser publicada l’any 1996 als Fulls de la Revista de Girona 175: “Les Gavarres, fa tres o quatre anys, van ser per a mi un descobriment. Feia molt de temps un metge va dir-me que per acabar amb la meva anèmia havia de passar una temporada a la muntanya. I vaig pensar: On és la muntanya? Què s’ha de fer per anar a la muntanya? I em vaig quedar quieta a casa perquè els problemes m’esgarrifen i anar a la muntanya equivalia un problema. Però en refer amistat amb unes amigues d’anys vaig ser invitada a passar uns dies a casa seva a Romanyà de la Selva. […] Les Gavarres, totes un alzinar, a l’hora de la posta quan el sol les besa de biaix, semblen de vellut. Em vaig trobar, doncs, davant d’un dels paisatges més dolços de Catalunya. Les temporades que abans passava a Barcelona ara les passo a Romanyà de la Selva, davant d’aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donen grans quantitats de pau, a mi, que durant anys he fet, o he hagut de fer, de pedra que rodola.”
Romanyà, però, sense nom, és omnipresent a les obres esmentades i també a Viatges i flors (1980). Si Rodoreda no hagués viscut a Romanyà, l’obra dels darrers anys no hauria estat la mateixa. La influència de l’entorn es fa ben palesa en les obres de Mercè Rodoreda, les que va escriure o acabar a Romanyà.
