Endinsa’t a l’Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Coneix què hi ha. Accedeix a tota la informació disponible en línia. O demana-la per consultar (en aquest cas, segueix les instruccions d'accés a la documentació).
Edifici històric de l’ajuntament vell, on hi ha els dipòsits d’arxiu (pl. Mossèn Baldiri Reixac)
Un dels tres dipòsits d’arxiu
Ubicació de les oficines de l’Arxiu Municipal i sala de consulta (Pl. Catalunya, 1)
Malgrat que bona part de la documentació de l’Arxiu està en suport físic (sobretot, paper), hi ha guies, quadres, inventaris i catàlegs que us permetran conèixer quina és. Alhora, hi ha alguns recursos digitals que també es poden consultar fent un sol clic, com publicacions i exposicions, dades obertes i notes informatives que expliquen la història i el patrimoni documental de Santa Cristina d’Aro.
Tots això s’aplega en aquesta pàgina, amb una breu explicació de cadascun dels recursos. Per tal de donar-li un cert ordre, tots els materials es presenten per odre cronològic del seu contingut, des de la prehistòria a l’actualitat.
En el moment en què l'Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro tingui presència al portal Arxius en Línia, integrarem aquest recurs en aquesta pàgina. Ara, de moment, estem en tràmits d'entrar-hi.
Recordeu que per fer cerques automàtiques en documents PDF o pàgines web cal emprar la combinació de tecles Ctrl + F.
...
Abans de començar us presentem les eines bàsiques per tal de conèixer l’Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro:
Fulletó dels 40 anys dels servei d’arxiu municipal
Quadre d'organització de fons:
RECURSOS DISPONIBLES
Hi ha un resum de la història de Santa Cristina d'Aro, des dels seus orígens, al 12.000 aC, fins a l’inici del segle XXI, titulat Història de Santa Cristina d'Aro. Un breu recorregut des dels primers pobladors fins a l’actualitat (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 2, 2013, 32 pàg.).
Una versió semblant, però un xic més extensa, de la història de Santa Cristina d'Aro, també amb la cronologia 12.000 aC - inici del segle XXI, fou publicada en paral·lel a l’anterior: Història de Santa Cristina d'Aro (Revista del Baix Empordà; Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 2013, 42 pàg.).
El novè número de la col·lecció de Temes Cristinencs, escrit per Xavier Niell Ciurana, descriu la prehistòria i l’antiguitat a Santa Cristina d’Aro i, alhora, detalla els documents que ens parlen d’aquestes dues èpoques.
Els primers dotze capítols se centren a oferir una panoràmica cronològica des dels temps més reculats de la presència humana al nostre terme, durant el paleolític, fins al final de l’època antiga (segle VIII), moment de la conquesta franca de la Catalunya vella i dels primers temples paleocristians.
Els dotze últims capítols fan un repàs a les fonts documentals que tenim a disposició per tal de conèixer amb profunditat les èpoques prehistòrica i antiga. Es tracta de documents com capbreus, vendes o cadastres –d’època medieval i moderna–, publicacions, cròniques d’excursions, gravats, dibuixos, fotografies i mapes –que apareixen a partir de la segona meitat del segle xix–, documentació de peces de museus i correspondència entre investigadors –des d’inicis del segle xx–, plantes, alçats i seccions –segona meitat del segle xx–, informes, memòries d’excavació, reconstruccions i inventaris de patrimoni –anys 1980 i 1990– i, per últim, rutes i itineraris.
Hi ha un llibret dedicat a l’evolució històrica del veïnat o parròquia històrica de Solius, entre el 10.000 aC i el 2016: Solius. El terme agrícola de Santa Cristina d’Aro (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 5, 2016, 32 pàg.).
Un altre llibret està dedicat a l’evolució històrica del veïnat o parròquia històrica de Romanyà de la Selva, entre el 6.000 aC i el 2019: Romanyà de la Selva. El terme forestal de Santa Cristina d’Aro (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 6, 2019, 32 pàg.).
Un llibre explica la història del castell de la Roca de Solius, però va força més enllà, ja que el contextualitza en l’evolució històrica de la parròquia de Solius, dins la qual el castell estava inclòs, i el situa el marc geogràfic de la vall de Solius. Parteix del 4.000 aC i descriu la prehistòria i l’antiguitat, però mostra molt més detall en el període comprès entre finals del segle IX i inicis del segle XXI: AICART HEREU, Francesc; AULADELL AGULLÓ, Marc; VIVO LLORCA, Jordi. El castell de la Roca. Les empremtes d’una fortalesa fantasma a Solius (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà). (Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, 2010, 135 pàg.).
El document integrant del Pla d’Ordenació Urbana Municipal, “Catàleg de patrimoni” aporta informació sobre el patrimoni arqueològic, arquitectònic, artístic i històric cristinenc, des del 3400 aC al segle XX. Especifica 48 Espais d’Expectativa Arqueològica i 64 Edificis o Conjunts Arquitectònics singulars.
Existeix un document que aplega els nous béns declarats BCIL a Santa Cristina d’Aro l’any 2020 en el context del patrimoni cultural local. Tracta des d’una perspectiva global els jaciments prehistòrics, ibèrics i romans del municipi, així com el patrimoni d’època medieval i moderna i el patrimoni etnològic. L’autor de l’informe és Xavier Niell i l’encàrrec del mateix, l’àrea de Cultura de l’Ajuntament.
El document s’estructura en els següents apartats: 1 - Els 14 jaciments arqueològics que han estat protegits amb la consideració de BCIL. 2 - Altres jaciments prehistòrics i megalítics no catalogats. 3 - Altres jaciments ibèrics i romans. 4 - Època medieval i moderna. 5 - Punts d’expectativa arqueològica. 6 - Patrimoni etnològic. 7 – Projectes de futur.
Fins a la data, només hi havia dos BCIN declarats, però cap BCIL. La major part d’ells eren jaciments que ja figuraven en el “Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Elements d’Interès Històric i Artístic de Santa Cristina d’Aro”, tot i que també hi figura alguna nova descoberta. De cadascun dels elements se’n fa una fitxa, amb nom, fotografies i plànols. La cronologia d’aquests elements va del 39.000 aC al 1980.
La següent publicació és un repàs dels principals escenaris dels fets històrics en terme de Santa Cristina d’Aro, des del 2700 aC a 1963: Santa Cristina d’Aro. Llocs d’història (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 4, 2015, 32 pàg.).
Aquest llibre parla del jaciment ibèric de la Plana Basarda (s. IV aC – I dC) i fa un extens repàs a la recerca arqueològica que s’hi ha fet des de 1871 fins a 1982: AICART HEREU, Francesc; NOLLA I BRUFAU, Josep M; VIVO I LLORCA, Jordi. La Plana Basarda (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà). Història i arqueologia d'un jaciment maleït. Girona: Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona (col·labora; Ajuntament de Santa Cristina d'Aro), 2007, 95 pàg.
També hi ha un recull de biografies breus dedicades als principals personatges protagonistes de la història local, entre el segle V i l’any 2001: Santa Cristina d’Aro. Personatges històrics. Vint-i-quatre perfils biogràfics (segles V a XX) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 3, 2014, 32 pàg.).
Un llibre explica l’evolució històrica del temple de Malvet, reconvertit, al final, en la primera església parroquial de Santa Cristina d’Aro. Parteix del segle V i arriba fins a les darreres actuacions arqueològiques, l’any 2007: Aicart, Francesc; Nolla, Josep Maria; Palahí, Lluís. L'Església Vella de Santa Cristina d'Aro. Del monument tardoantic a l'església medieval (Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, 2008, 265 pàg.).
Una publicació descriu el naixement del municipi de Santa Cristina d'Aro, el seu primer ajuntament i el corresponent marc històric, remuntant-se a l’any 881 per buscar els orígens de la institució en la formació del domini senyorial de la Vall d’Aro i explicant amb més detall el període 1854-1868: Gaitx Moltó, Jordi; Fogueras Cordero, Gerard. El naixement del municipi de Santa Cristina d’Aro (1854-1868) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció d’Estudis Cristinencs, 1, 2008, 107 pàg.).
Un llibre de fotografies i comentaris presenta documents fotogràfics relacionats amb Santa Cristina d’Aro des de la dècada de 1860, però s’acompanya d’explicacions històriques sobre el municipi que van de l’any 881 al 1980: Bussot i Liñón, Gerard. Recull d’imatges i comentaris (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 1991, 151 pàg.).
El document integrant del Pla d’Ordenació Urbana Municipal, “Catàleg de masies i cases rurals” aporta molta informació sobre els orígens constructius de cadascun dels edificis ressenyats i la seva inserció en la trama urbana de l’època, des del segle XII al segle XX.
El desè número de la col·lecció de Temes Cristinencs, escrit per Xavier Solà i Colomer, està dedicat a l’arquitectura, l’urbanisme i les principals infraestructures i equipaments cristinencs (entre el 1300 i el 1990, a la vegada que s’introdueix en la documentació que pot aportar més informació sobre aquests aspectes. Al llarg de 24 capítols, s’ocupa de temes com els permisos d’obres, els oficis de la construcció, els masos medievals, moderns i contemporanis, els molins, l’arquitectura militar, religiosa i funerària, l’urbanisme de la Teulera, les infraestructures del tren de Sant Feliu de Guíxols, les vies de comunicació dels segles XIX i XX, les fonts picants, l’aigua pública i privada, les mines i els pous, les infraestructures hidràuliques, l’abastiment d’aigües i el sanejament, l’electricitat i l’enllumenat, el vell i el nou edifici de l’Ajuntament, les escoles, les instal·lacions esportives, els habitatges subvencionats i les urbanitzacions.
Un altre dels llibrets de l’Arxiu Municipal està dedicat al sector econòmic del comerç i dels serveis -bàsicament restauració i hostaleria-: MARTÍ ARAU, Albert. El comerç i els serveis a Santa Cristina d’Aro (1860-1970). Enigmes cristinencs (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 7, 2020, 32 pàg.). Es remunta al segle XV i tracta amb detall el període 1860-1970. S’acompanya d’uns “enigmes” elaborats pels alumnes del PFI-PTT Guíxols-Vall d’Aro. El llibret es basa en l’explotació de fonts d’arxiu, especialment els padrons o “matrícules” de la contribució fiscal de tipus industrial i comercial -els quals s’inicien el 1860-, però també les llicències d’activitats econòmiques, els censos de població, els padrons d’habitants i les sèries derivades del planejament urbanístic. La publicació ofereix una panoràmica històrica sobre els oficis, botigues, tavernes, cafès de societats recreatives, restaurants, hotels, fabricants, constructores, etc., del municipi i sobre onze establiments en concret: l’hotel situat a l’antic mas Tapioles de Solius (1235), el restaurant del baixador de tren de Bell-lloc - Font Picant (1892), la botiga de can Saleta (1893), el cafè del Centre Popular Recreatiu (1917), la taverna i la fonda de can Barnés (1929), la gasolinera d’en Joan Mont (1933), la taverna de ca la Manela (1941), la pensió Riu d’Or (1958), el Club de Golf i l’Hotel Golf Costa Brava (1962), el Restaurant Hostal les Gavarres (1964) i el Cortijo El Toro (1968).
Es pot visualitzar què tenim a l’Arxiu Municipal, és a dir, quins fons i col·leccions conservem. Tenim documentació des de 1566 -el primer document és del Fons Riera-Castelló de Romanyà de la Selva- fins a l’actualitat. Visita el “Quadre d'organització de fons”:
El trobareu en format de dades obertes a:
Es pot consultar com ha estat elaborat i com funciona aquest Quadre d'organització de fons i col·leccions a:
Una entrevista a l’investigador Pere Barreda i Masó ens explica els orígens de l’Ajuntament cristinenc, entre els segles XVII i XIX (3:47 min.).
Una exposició en línia del grup d’Arxivers del Baix Empordà explica el conflicte de la Guerra de Successió i dels seus antecedents i efectes a la comarca (1702-1731), a través dels fons documentals conservats als arxius d’aquest àmbit.
En relació amb Santa Cristina d’Aro -llavors dins la Universitat de la Vall d’Aro-, s’exposen els documents següents:
• Arxiu Històric de Girona (AHG). Fons de la Notaria de la Vall d'Aro. Llibre de la Universitat de la Vall i parròquies d'Aro, 1695-1714. Va 163.
• AMSCA. Relació de terres i altres finques que conformen el cadastre de 1731 a Santa Cristina d'Aro.
Vegeu-ho a:
La documentació de l'Ajuntament s'estructura segons dos quadres de classificació (QdC). Els quadres permeten visualitzar l'estructura del fons documental municipal.
El primer QdC va permetre organitzar i classificar la documentació entre 2007 i 2017, per la qual cosa encara és útil si es volen fer cerques en la documentació històrica -que arrenca de l'any 1731- i també en l'administrativa fins a l'any 2017.
El segon QdC és vigent des de 2017 i és el que s'utilitzar actualment per a classificar la documentació més recent.
Vegeu aquí l’Inventari del fons de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro:
Una exposició en línia del grup d’Arxivers del Baix Empordà s’endinsa en el tema de l’ensenyament i les escoles a la comarca a través dels fons documentals conservats als arxius d’aquest àmbit.
En relació amb Santa Cristina d’Aro, s’exposen els documents següents (1749-1913):
• 161. Col•lecció de publicacions i treballs de recerca solts de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Portada interior i pàgina d’una de les primeres edicions del llibre de Baldiri Reixac, L’ensenyança de minyons (1749).
• 001. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. P111_1864-0001. Acta de la Junta Local de Primera Ensenyança de 3 de juny de 1864.
• 001. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. P117-EP_1894-0001. Factures i rebuts de l’escola (1894-1895).
• 081. Fons de l’Escola Pública de Nenes de Santa Cristina d’Aro. A113_1907-0001. Memòria d'activitats de l'escola (1910).
• 150. Col•lecció de documents audiovisuals i gràfics de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Retrat d’un grup escolar de noies (1913).
Vegeu-ho a:
Existeix un llistat d'alcaldes, regidors i altres càrrecs municipals que van prendre possessió entre 1854 i 2019, en format de dades obertes:
Les actes dels òrgans col·legiats municipals, és a dir, el Ple municipal i la Junta de Govern local són documents fonamentals als quals queden reflectits els assumptes de major transcendència per al municipi. Les actes de Ple (A151) del període 1854-1990 -i les de Junta de Govern (A152), des de les inicials de 1985 a 1990- estan indexades o descrites a nivell temàtic. Per tant, es poden fer cerques a la base de dades disponible a l’ordinador de consulta de l’Arxiu. Les de 1930 en endavant estan digitalitzades i accessibles en línia (en parlem més endavant).
Un voluminós llibre de fotografies històriques i textos que les acompanyen fa un repàs a tots els àmbits de la vida local, des de 1876 a 1976, tot i que s’acompanya d’explicacions històriques que es remunten a períodes anteriors: Correyero Ayala, Miquel; Gaitx Moltó, Jordi. L’Abans. Santa Cristina d’Aro. Recull gràfic (1876-1976) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 2016, 854 pàg.). Aquest llibre no està disponible en línia. Cal demanar-lo per consultar físicament a l'Arxiu Municipal o a les biblioteques, o bé adquirir-lo a les llibreries.
Un àlbum de cromos editat per promocionar el comerç local conté fotografies històriques del municipi entre 1890 i 1970: Santa Cristina d’Aro. La carícia d’un temps (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 2008, 25 pàg.).
Un muntatge de vídeo fa un repàs a les fotografies existents als tres arxius de la vall d’Aro del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona, entre 1890 i 2009, des de l’òptica del reconeixement del treball femení en aquest sector: Puja al Tren de la Igualtat. 125è aniversari del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona (10 min.).
Una descripció sobre alguns paratges i la vida quotidiana a Santa Cristina d’Aro, entre els anys 1890-1910, els trobem en l’obra d’Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols 1887 – Barcelona 1964). Al llibre Sant Feliu de la Costa Brava (Burgesos, navegants, tapers i pescadors) (1963) es troba la major part de referències al nostre terme: el carrilet, la indústria surotapera, els balls de Carnestoltes -com el de “la Gitana”, que es portava a terme al barri de la Teulera de Santa Cristina, o el d’“En Serrallonga”, la lletra del qual fou arranjada pel rector de Solius-, l’aplec de Sant Baldiri, les muntanyes de les Gavarres i les platges i cales del tram de costa entre Sant Feliu i Tossa i, en concret, de Canyet. Vegeu-ne un fragment transcrit, aquí:
Una exposició en línia del grup d’Arxivers del Baix Empordà fa un repàs als documents dels arxius sobre qüestions gastronòmiques. En el cas de Santa Cristina d’Aro, s’exposen els documents següents:
- Fotografies del Restaurant de la companyia del ferrocarril (1892-1915), àpats de comunions (1917), dinars populars en honor de personalitats (1923), àpats al bosc (1930-1950), elaboració de mel (1956-1957) i aperitius a Rosamar / Canyet (1958).
- Articles de revistes sobre la fonda i hostal Can Barnés i l'aigua de Salenys (inicis del segle XX).
Vegeu-ho a:
Les entitats de població en què es dividia el municipi, segons l’estadística del padró d’habitants de 1899, eren onze. Vegeu-ho a:
Una exposició en línia del grup d’Arxivers del Baix Empordà fa un repàs als documents de la Gran Guerra o Primera Guerra Mundial (1914-1918) des de l’òptica del Baix Empordà i a través de documents dels arxius de la comarca. En el cas de Santa Cristina d’Aro, s’exposen els documents següents:
- 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Llibres d’actes del Ple: A151_1914-0001, A151_1916-0001, A151_1918-0001, i de la Comissió Permanent: A152_1915-0001:
o Acta extraordinària de 13 d’agost de 1914. Acord per a evitar la pujada de preus a causa de la guerra a Europa.
o Actes de 22 de setembre de 1914 i 7 d’octubre de 1915; Acta de 27 d’agost de 1918. Intents de pal•liar l’atur obrer a causa de la guerra mitjançant l’ocupació en obres públiques.
o Actes de 25 d’agost de 1914 i de 1 de juliol de 1915. Intents de pal•liar l’atur obrer a causa de la guerra facilitant l'exportació de taps.
o Acta de 21 de setembre de 1915. Inici dels treballs de la xarxa telefònica.
o Acta de 4 d’abril de 1916. Debat sobre la necessitat de crear nous impostos municipals.
o Acta de 25 de maig de 1916. Increment de la pobresa.
o Actes de 12 de juliol i 13 de desembre de 1917. Intents de revifar la indústria i el comerç.
o Acta del 15 de gener de 1918. Suport a una nova agricultura.
o Acta de 28 de maig de 1918. Projecte de ferrocarril de Blanes a Vilajuïga.
o Acta de 27 de juny de 1918. Major control de la producció agrària.
o Acta de 29 de juliol de 1919. Assumpte de la tómbola en benefici de les vídues, mares i orfes de voluntaris catalans morts a França. - 161_ Col•lecció de publicacions i treballs de recerca solts de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.
o MONSALVATJE, Xavier. Proses del viure a Solius. Girona: Dalmau Carles Pla, S.A., [1922]. Es recull una descripció de les tertúlies que tenien lloc a la parròquia de Solius al voltant de la guerra (1917-1918).
Vegeu-ho a:
Disposem una aproximació literària a la vida quotidiana i paisatge de la parròquia rural de Solius dels anys 1917-1922. Es tracta de la visió de l’escriptor gironí Xavier Monsalvatje, que estigué hostatjat a la rectoria aquests anys, plasmada en unes breus proses: Monsalvatje i Iglésias, Xavier. Proses del viure a Solius (Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i el Monestir Cistercenc de Santa Maria de Solius, 2017 -1922 edició original-, XXIII pàg. inicials + 110 pàg. facsímil + annex fotogràfic). El llibre és la reedició facsímil del que es va fer originalment el 1922 junt a uns nous textos introductoris i un recull d'imatges.
Les actes del Ple municipal del període 1930-1983 recullen els assumptes de major transcendència per al municipi en aquests anys. Estan digitalitzades, però són manuscrites, per tant, no és possible fer-hi cerques automàtiques. Vegeu-les a:
Una exposició en línia del grup d’Arxivers del Baix Empordà fa un repàs a l’època prèvia a la Guerra Civil de 1936-1939 -anys 1932-1936- i als documents dels arxius sobre aquest període de la Segona República espanyola. En el cas de Santa Cristina d’Aro, s’exposen els documents següents:
- Fons 001 Ajuntament de Sant Cristina d'Aro
o A151_1935-0001, acta de 19 de juliol de 1936. Es preparava la Festa Major, tot i l'imminent cop d'estat.
o B171-Mj_1932-0001. Contractació de les obres de construcció del cementiri municipal de Santa Cristina d'Aro, Solius i Bell-lloc.
o N111_1935-0001. Constitució de la Comissió de Beneficència del municipi de Santa Cristina d'Aro.
o F112-R_1936-0001. Cens de propietaris. - Fons 060 Registre Civil de Santa Cristina d'Aro, Expedients de matrimonis civils, 1934-1938.
- Fons 151 Col•lecció de documents audiovisuals i gràfics solts, 00852 Inauguració del cementiri de Santa Cristina d'Aro amb motiu de la inhumació de Carme Ragolta Ribas, amb la presència de Josep Suñer, alcalde, i Pitu Bertran, paleta de l'Ajuntament, 14-12-1936.
Vegeu-ho a:
La biografia de l’únic deportat als camps nazis originari de Santa Cristina d’Aro, Eusebi Vicens Saguer, queda palesa en l’escrit de l’investigador Albert Gamundi, juntament amb el mètode que va emprar per aconseguir la informació sobre aquest deportat. L’escrit se centra en el període vital d’aquest deportat entre 1934-1941.
Aquesta publicació, per la seva banda, recull les vicissituds de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i de l’afectació que va tenir a Santa Cristina d’Aro, remuntant-se breument al període de la Segona República: Gaitx Moltó, Jordi; Fogueras Cordero, Gerard. La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro (1936-1939) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció d’Estudis Cristinencs, 2, 2009, 106 pàg.).
El complement perfecte al llibre sobre la Guerra Civil és el vídeo documental sobre el conflicte bèl·lic de 1936-1939, el qual comptà amb el testimoni oral de gent gran de Santa Cristina d’Aro que va viure els fets d’aquella època i que el va voler llegar a les generacions futures: Testimonis de la guerra i la fam a Santa Cristina (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 2009, 58 min.).
Un altre documental similar, però aquest centrat en el paper de les dones durant la guerra i la postguerra (1936-1950) és Dones de Santa Cristina d’Aro, dones valentes. Testimonis de la guerra i postguerra (2010)
El llibret escrit per Pilar Francès "La repressió franquista a Santa Cristina d'Aro (1939-1944)" (Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 8, 2021, 32 pàg.) està dedicat a aquells que més van patir la repressió franquista un cop acabada la Guerra Civil. Un total de setze homes hagueren d’afrontar un consell de guerra: Joan Llambí, Marià Vendrell, Artur Lloveras, Joaquim Pey, Jaume Clarà, Josep Dausà, Miquel Dausà, Àngel i Francesc Sala, Francesc Figueras, Jaume Amagat, Joaquim Bou, Pere Garriga, Jaume Purtés, Benet Roig i Narcís Provensal. La majoria foren empresonats. Dos d’ells, a més, acabarien afusellats. Hi hem afegit, també, Eusebi Vicens, qui s’exilià a França i fou assassinat pels nazis. Dins d’aquest quadern també podreu llegir un resum de la Causa General contra Santa Cristina d’Aro.
Vegeu unes biografies breus sobre els dos afusellats durant la repressió franquista (1939) a Santa Cristina d’Aro -Joan Llambí Albertí i Marià Vendrell Reixach- a:
Una sèrie de testimonis orals es van enregistrar i aplegar en un documental. Es tracta de les entrevistes fetes per a l'exposició "La consolidació d'un poble. Santa Cristina d'Aro", de 2006 (31 min.). Generalment, són testimonis que ens parlen de l’època 1940-1970.
Hi ha un quadern que recull les biografies d’algunes dones de Santa Cristina d'Aro del segle XX -nascudes entre 1908 i 1969- que van destacar o han destacat per les seves contribucions, realitzades, aproximadament, entre els anys 1940 i 2000: Dones amb Valors a Santa Cristina d'Aro (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 1, 2013, 20 pàg.).
El fons de l’escriptora Elvira Gràcia i Tomàs està constituït per la documentació sobre la producció literària, especialment poètica, d’Elvira Gràcia i Tomàs, entre els anys 1970 i 2006.
Conté una gran quantitat de poemes, alguns textos en prosa, i apunts i notes de l’autora sobre qüestions literàries; la documentació derivada de la participació de l’autora en concursos literaris, la publicació de la seva obra, distincions rebudes, la seva participació en actes i en entitats culturals, la correspondència amb altres escriptors/es, mestres i amics literaris, textos rebuts d’altres escriptors/es i fotografies pròpies de la seva activitat com a escriptora. També trobem la correspondència de caire familiar, targetes de visita i documentació derivada de la seva participació en actes familiars o socials, així com les fotografies d’aquest àmbit. Alhora, hi ha un quadre retrat i unes memòries que va dictar sobre el seu periple a l’exili, el 1939. Per últim, hi ha retalls de premsa sobre la seva activitat literària, així com la col·lecció de llibres de l’escriptora.
Vegeu la fitxa del fons en format NODAC a:
El catàleg de l’exposició “Temps de Transició. La premsa municipal al Baix Empordà” presenta un estudi de les revistes d’informació municipal cristinenques des de l’any 1984 a 2005.
Les actes del Ple municipal del període 1984-1999 recullen els assumptes de major transcendència per al municipi en aquests anys. Estan digitalitzades i, pel fet d’estar mecanoscrites, s’hi poden fer cerques automàtiques, per terme o paraula clau (Ctrl + F sobre PDF). Vegeu-les a:
