ELS REFUGIATS DE LA GUERRA CIVIL A SANTA CRISTINA D’ARO (1936-1939). PRESENTACIÓ DE LA CONFERÈNCIA DE CARLES HERVÁS “LA CRISI ALIMENTÀRIA DURANT LA GUERRA CIVIL. EL CAS DELS REFUGIATS” (21 DE MAIG DE 2022, AL MAS PLA, SOLIUS).

Quan vam fer el llibre sobre la Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro, l’any 2009, un dels capítols el vam titular "La manca d'aliments per a tants refugiats". Efectivament, aquest era un dels problemes que detectàvem reiteradament en la documentació de l'època.

1 llibre Guerra Civil Santa Cristina Página 1

Aquest és, també, el tema que ens ocupa avui amb aquesta conferència de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural, que té lloc al mas Pla, una de les cases que va acollir refugiats durant la guerra civil.

El tema de l'alimentació dels refugiats, però, no el vam desenvolupar massa, al llibre que hem dit. Per tant, la conferència que ens oferirà en Caries Hervàs serà molt benvinguda.

2a crisis alimetaria guerra civil print02 Página 1

2b crisis alimetaria guerra civil print02 Página 2

Pel que fa al tema dels refugiats en sí, a nivell local no s’ha tocat més, per tant, és un tema que espera l'historiador o historiadora que el vulgui reprendre. A nivell d’altres comarques sí que s'ha tractat -Gironès i Pla de l’Estany, per exemple. També a nivell nacional s’està tractant encara actualment: el passat 2021 ens van arribar dues consultes a l’arxiu sobre aquest tema.

Què vam dir, molt resumidament, en el llibre de la guerra civil de l’any 2009?

  • Que arribaren refugiats de diferents parts de d'Espanya en guerra, dels llocs que eren propers al fronts i que s'instal·laren en cases buides que habilità l'ajuntament, com can Dilla, que el febrer de 1937 s'utilitzà per instal·lar a 84 refugiats de Málaga. En Joaquim Dilla va cedir la casa de forma voluntària.
  • Sembla ser que l'església, en algun moment, també serví d'habitació per a refugiats.
  • També la casa dita d'en Pere Ramon.
  • Que no se'ls podia alimentar adequadament i que es va haver d'imposar el racionament a tota la població, perquè no hi havia menjar per a tothom.
  • Que es va establir un control molt ferm sobre els productors de patates per evitar el frau en les declaracions. També sobre la producció de llet.
  • Que aquest tema va ser tractat entre l’Ajuntament i la Comissaria de la Generalitat a Girona.

Per tal d’ampliar aquesta informació, recomanem consultar el llibre esmentat.

El que sí que podem afegir és que a l’Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro conservem tres llistats de refugiats, amb noms i cognoms, de Sant Feliu i la Vall d'Aro, en terme de Santa Cristina, que foren acollits en cases particulars per gent del poble, tant del casc urbà -la Teulera, l'Església- com de les masies.

3 llistats SFGAMSCA. Fons de l’Ajuntament, G124 1937-0001. Relació de residents accidentals, refugiats i forasters a Santa Cristina d'Aro (1937-1939). 

Aquests llistats, que són només de població de Sant Feliu i la Vall d'Aro, contemplen fins a 621 refugiats al nostre municipi l'any 1939 -hauria estat el pic. Encara caldria sumar-hi els de Málaga i d'altres parts de l'estat, dels quals en desconeixem la xifra. Santa Cristina tenia 1000 habitants a l'entrar a la guerra. Potser podria haver gairebé duplicat la població durant els anys 1938-1939.

També conservem els vals de racionament que s'estenien als refugiats per a l'adquisició de queviures.

I es guarda una sèrie de correspondència específica del tema dels refugiats. Per tant, entre una cosa i l’altra, és un tema a estudiar i que pot donar molt de sí.

Al veïnat de Solius, on som ara, se n’allotjaren molts, de refugiats. El mas Pla, concretament, fou una de les cases que n'acollí. Pels llistats de gent de Sant Feliu que hem dit abans sabem, per exemple, que hi va estar-s’hi l'Antònia Turón Lala; la Concepció Ribas Turón, filla de l’anterior; i la Carme Domènech Torres, que anava amb elles. Hi arriben el 20 d’abril de 1938. Es diu que pertanyen a l'àmbit de la CNT.

4 Antonia Turon

També sabem que, al final de la guerra, oficials de l'exèrcit republicà es van instal·lar en aquest mas, durant la seva retirada cap a França.

5 Mas Pla

Aprofitem per donar les gràcies a la família del mas, els Bosch, i especialment a la Margarita, que els últims dies ens ha obert casa seva per poder acollir aquest acte.


6a IMG 2983Fotos de la conferència de Carles Hervàs, 21-5-2022.

6b IMG 2982Fotos de la conferència de Carles Hervàs, 21-5-2022.

Més informació a:

  • Jiménez, Àngel. Fa setanta anys: els bombardeigs de 1937. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament. 2007.
  • Jiménez, Àngel. “Diari de la guerra civil (1936-1939), de Lluís Llor i Sàbat”. Estudis del Baix Empordà, 35, 2016.

ELS ORÍGENS DEL CARNAVAL A SANTA CRISTINA D'ARO (1895-1936)

Ara que s’acosta la 40a rua del Carnaval de l’Amistat, ens plau molt fer-vos conèixer uns documents sobre els carnestoltes cristinencs de 1914 i 1916. Una gran troballa que han fet les germanes Núria i Montserrat Sala al seu arxiu familiar i que han volgut compartir amb tothom.

Diem que és una gran troballa perquè fins ara només teníem notícia de Carnavals tan reculats al nostre terme de mans de l’escriptor Agustí Calvet "Gaziel" i la seva obra Sant Feliu de la Costa Brava (vegeu Obra Catalana completa, 1970, p. 325-329). Gaziel diu, sobre els balls de Carnestoltes de Santa Cristina d’Aro: “Les colles que el ballaven ho feien, com he dit, anant d’una vila a l’altra. El mes antic de tots, i ensems el més bonic, era, per mi, el de «La Gitana», tal com jo recordo haver-Io vist a la Teulera de Santa Cristina, representat a l'esplanada que avui és la plaça de l'Ajuntament”.

Aquests balls de la Gitana haurien estat representants a la Teulera a finals del segle XIX, si tenim en compte que Gaziel va néixer el 1887.

També trobem les notícies del Carnaval que en va donar Gerard Bussot al llibre Recull d’imatges i comentaris (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 1991). Bussot parlava del Carnaval com una festa que es començà a organitzar l’any 1930, per bé que abans ja n’hi hauria hagut, ja que Primo de Rivera l’havia reduït a l’àmbit privat:

“Antany, sembla ésser que els cristinencs començaren a celebrar el seu petit carnaval, d'una manera més o menys organitzada, l'any 1930 poc després que s'exiliés a París el general Miguel Primo de Rivera, que havia imposat una dictadura militar l'any 1923 i dissolgué tot tipus d'activitat catalanista, ajuntaments i diputacions provincials i establí l'obligatorietat de la llengua castellana a la nostra terra. Àdhuc prohibí qualsevol manifestació pública com el Carnaval; d'aquesta manera la celebració restà limitada a l’àmbit privat o familiar”.

Per tant, més enllà dels balls de la Gitana, fets per colles foranes a Santa Cristina, i els carnavals més organitzats dels anys 30 del segle XX fets per colles cristinenques, que Bussot documenta amb fotografies, no en sabíem res més.

Vegeu les fotografies del Carnaval dels anys trenta a:

https://santacristina.cat/arees/arxiu-municipal/blog/10846-la-recuperacio-del-carnaval-a-santa-cristina-d-aro.html

Per tant, els documents trobats per la Nuri i la Montserrat Sala són la baula perduda entre una cosa i l’altra, i ens fan saber que, almenys des de 1914, hi havia un carnaval a Santa Cristina, amb una litúrgia ben fixada, la qual cosa podria indicar que feia ja uns quants anys que se celebrava, i fet per la gent del lloc -en especial, el jovent del poble.

Tot això ho sabem pels dos documents escrits per l’Àngel Sala Padrés (1899-1979), un noi que en el moment d’escriure el primer dels dos textos manuscrits tenia tan sols 14 anys.

Document 1 (4 pàg.)

Doc 1 Pág. 1

Doc 1 Pág. 2

Doc 1 Pág. 3

Doc 1 Pág. 4

El primer document és sobre el Ball de Carnaval de 1914, datat el 22 de febrer (?) de 1914. Es composa de quatre escrits que ocupen una pàgina cadascun:

  • Relació de ballarins/es.
  • Resum de les activitats portades a terme.
  • Repertori de la festa dels Segadors (escrit de prosa poètica).
  • Lletra de la cançó de "Els Segadors" que es cantava durant el carnaval

En la “Relació de ballarins/es” hi ha diversos cognoms citats entre els participants al ball: Marcó, Costa, Sala, Solsona, Garriga, Pujolar, Rosés, Pijuan, Gelats, Sitjar, Rigau, Noguera, Miret, Rosés, Gafarot.

El text de “Resum de les activitats portades a terme” explica que primerament tothom es vestia per l’ocasió, després s’anava a cantar a diferents cases (Ferrer, Sicars, Agustí), posteriorment es passava per la Teulera i, a les 14h, es feia una parada per dinar. A la tarda, es continuava desfilant per la part de “dalt el poble” i es tornava a la Teulera, on es feia una dansa. A la plaça es feien dues ballades. Llavors, tota la gent allà reunida se n’anava cap a una sala, on els músics feien dos balls de comiat.

El manuscrit “Repertori de la festa dels Segadors” la descriu com "una harmonia de tot lo poble cristinenc". Explica altres detalls del Carnaval: tothom sortia vestit de "simpatia" i, al seu costat, una "segadora" recollia espigues i cantava. Llavors s’anava a casa de l'alcalde i, a continuació, es feien fan les sortides de costum cantant a cada casa.

És interessant també la lletra de la cançó de "Els Segadors" que es cantava durant el carnaval, que era un convit a deixar la feina de la sega per unir-se a la festa del Carnaval.

Document 2 (3 pàg.)

Doc 2 Pág. 1

Doc 2 Pág. 2

Doc 2 Pág. 3

Aquest altre manuscrit, de 7 de març de 1916, fet per Àngel Sala Padrés quan ja tenia 16 anys, és molt més reflexiu que descriptiu.

Es tracta del discurs de queixa d'un jove als “pares” i adults del poble. Entre altres coses, diu que de nou arriba la festa del Carnaval, amb serpentines de colors, molt celebrada per tot el jovent, i que després vindrà el ball de la Quaresma, que ha estat criticat per ser un malbaratament de diners. Però -reflexiona el jove Àngel- si no hi hagués aquesta diversió, el jove se'n buscaria una altra de pitjor: joc, avarícia, alcoholisme, vici, etc. Si és això el que volen els pares, n’hauran d’assumir la seva part de responsabilitat. Si no hi ha ball de Quaresma a Santa Cristina, als joves només quedarà jugar a les cartes ja que, a Santa Cristina, no hi ha, com en altres pobles, cinemes, teatre o biblioteques per a “civilitzar-se”. O bé la joventut se n’anirà a d'altres poblacions on sí que es fall de Quaresma.

Sobre Àngel Sala Padrés, vegeu:

  • Pilar Francès "La repressió franquista a Santa Cristina d'Aro (1939-1944)" (Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 8, 2021, 32 pàg.)

https://santacristina.cat/attachments/article/10678/ad-21-AM-llibret-RF%20CTC8%20vFinal_interactiu_alta.pdf

  • Gaitx Moltó, Jordi; Fogueras Cordero, Gerard. La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro (1936-1939) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció d’Estudis Cristinencs, 2, 2009, 106 pàg.).

https://santacristina.cat/attachments/article/96/estudis_cristinencs_v2_ok.pdf

LA RECUPERACIÓ DEL CARNAVAL A SANTA CRISTINA D'ARO (1982-1992)

Enguany es celebren els 40 anys de la recuperació del Carnaval a Santa Cristina d’Aro, després de la dictadura franquista.

Per a commemorar-ho, l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal organitzen un acte obert al públic on membres de les primeres colles de carnaval -els Merlots i els Caganers Alegres- explicaran els orígens, anècdotes i les vivències dels primers anys de la recuperació del carnaval a Santa Cristina d’Aro.

Més informació sobre aquest acte:

https://santacristina.cat/arees/arxiu-municipal/activitats-i-difusio/587-jornades-conferencies-i-presentacions/10836-fem-memoria-del-carnaval-a-santa-cristina-d-aro.html

0 Cartell 40 aniversari Carnaval Insta

 

Un diumenge de carnaval de l’any 1982 se celebrà la primera edició del que llavors es va anomenar Carnaval de l’Amistat. No obstant això, sabem positivament que els anys trenta del segle XX el Carnaval ja s’havia celebrat a Santa Cristina d’Aro.

AMSCA 15.26 00399Carnavals dels anys 1931-1936. Penya Els Tranquils. Lema: Sa Majestat el rei Papet de Bufilandia [15.26. Recull d’imatges de Gerard Bussot i Liñón, 00399].

AMSCA 15.26 00400Carnavals dels anys 1931-1936. Colla de Carnaval. Lema: "patio" andalús [15.26. Recull d’imatges de Gerard Bussot i Liñón, 00400].

AMSCA 15.26 05346Carnavals dels anys 1931-1936. Penya Els Tranquils. Balls i música amb disfressa de pantalons estampats [15.26. Recull d’imatges de Gerard Bussot i Liñón, 05346].

AMSCA 15.26 05348Carnaval de 1935. Penya Els Tranquils. Lema: ranxeres mexicanes [15.26. Recull d’imatges de Gerard Bussot i Liñón, 05348].

 Més informació sobre els primers carmestoltes a: BUSSOT I LIÑÓN, Gerard. Recull d’imatges i comentaris. Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 1991. Vegeu la pàgina 103.

 

El 1982, la colla Els Merlots, de Santa Cristina, sorgida de la iniciativa de diversos joves del poble, després de participar el dia anterior a la rua de Carnaval de Platja d’Aro, va decidir -de forma improvisada- fer una passejada pels carrers del poble. Van fer una carrossa aprofitant una part de la del rei blanc. Al damunt hi van col·locar una màquina de tren simulada i hi van afegir dos vagons del mateix tren de Sant Feliu a Girona. La van anomenar “Enyorança”. Fou la colla de carnaval que inicià, doncs, la tradició de l’organització de l’actual Carnaval de l’Amistat de Santa Cristina d’Aro.

AMSCA 01.01 05447Carnaval de 1982. Colla Els Merlots. Lema: “Enyorança”. Carrossa del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Rua de Castell-Platja d'Aro [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 05447].

AMSCA 01.01 00442

AMSCA 01.01 00443

 

Malgrat la improvisació, els Merlots foren rebuts amb tant d’èxit que es decidí, d’ençà de llavors, de celebrar la rua de carnaval de Santa Cristina el diumenge.

Com que sovint se’ns pregunta si la primera rua del Carnaval de l’Amistat fou el 1981 o el 1982 -és un dubte recurrent-, mirarem de respondre-ho a través dels testimonis de l’època, concretament de la premsa escrita.
Concretament, si recorrem al setmanari Àncora del 5 de març de 1981, en què es dona notícia dels carnestoltes de Platja d’Aro i de Sant Feliu, veurem que a l’edició de 1981 només es parla dels premis repartits a Sant Feliu.
En canvi, a l’edició de la festa de 1982 -vegeu l’Àncora del 25 de febrer de 1982-, sí que s’esmenta clarament el primer premi obtingut a Platja d’Aro per la colla cristinenca -la dels Merlots- amb la carrossa “Enyorança”. En una altra pàgina del mateix número del setmanari Josep Camús explicava els motius d’haver escollit aquest lema per a la carrossa dels Merlots.

Ancora 1949 2016 1981 05 03 Carnaval premis 1981

Ancora 1949 2016 1982 02 25 carrossa Enyorança 1r premi PdA

Ancora 1949 2016 1982 02 25 carrossa Enyorança 1r premi PdA 2

 

La celebració del carnaval va esperonar la creació d’una nova colla només dos anys després del primer Carnaval de l’Amistat, els Caganers Alegres (1984), els quals van participar per primer cop a la rua de 1985.

AMSCA 01.01 00445Carnaval de 1983. Colla Merlots. Lema: “El Temerari” (vaixell pirata) [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 00445].

AMSCA 01.01 A151 1982 0001 Acta de 1983 03 08 p. 9 10 CarnavalEl Carnaval comença a aparèixer a les actes de l’Ajuntament. El Ple pren l’acord, el 8 de març de 1983, d’autoritzar al Centre Recreatiu i Esportiu Cristinenc a organitzar la celebració del Carnaval del següent any 1984, així com balls diversos per a recaptar fons [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151 1982-0001 Acta de 1983-03-08].

AMSCA 01.01 00446Carnaval de 1984. Colla Merlots. Lema: “La gran barrufada” [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 00446].

AMSCA 01.01 A151 1984 0001 Acta de 1984 10 25 p. 39 MerlotsLa colla dels Merlots és esmentada per primera vegada en una acta de l’ajuntament, de 25 d’octubre de 1984 [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151 1982-0001 Acta de 1984-10-25].

AMSCA 01.01 00447Carnaval de 1985. Colla Merlots. Lema: “The Ridaura’s Bus Company” [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 00447].

AMSCA 01.01 00410Carnaval de 1985. Colla Caganers. Lema: “La diligència” [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 00410].

 

El 1985 -o 1986, segons altres versions- va aparèixer una tercera agrupació carnavalesca, la Colla Cristinenca, creada arran la iniciativa de varis pares i mares d’alumnes de l’Escola Pedralta.

També des de 1986 hi hagué la figura del rei o reina Carnestoltes. Els 10 primer anys, els reis i reines Carnestoltes foren el següents:

Any Persona, colla o carrosa que va fer de rei/na Nom del rei/na Carnestoltes
1986 Mariano Ferrer Mariano Trenkacalsses i Pikalow
1987 Narcís Malagelada Crisrobellsol
1988 Antoni Carbonell Triola Sa punxeruda, kapitost de tots els kuls de la vila
1989   Torcuat Eixamplakuixa i Fikandins
1990   [Sense Rei/na]
1991 Joan Garcia Sánchez El Golfero
1992 Jose Manuel Hinojosa Reina L'Espanyol - Rei enxerinador oficial de la vila
1993 Purificación Garcia Verge Sa Gramola
1994 Montserrat Sala Albertí Dinga
1995 Carmen Martínez Ruiz Camaru la Penjol
1996 Francesca Esteve Ayata Sa Rostolla
1997 Joan Fogueras i Turon Joan de la Pedra Caiguda i Tapioles
1998 Pilar Guirado Iruela Molla Roquera
1999 Josep Camús El Gòmbit de Les Teules
2000 Jordi Bas i Quer Bacus l'hereu de can Quer
2001 Carme Casagran Gubert Heidi Palamosina
2002 Nico Bigas i Montolla Hook corsari del pais de nunca jamàs, amicdetots, navegant de la riera marcona i enòleg del ron
2003 Esther González Sa Blavor Carnavalera
2004 Josep Mª Nadal Super Castanya Cristinenc
2005 Jordi Vilanova Macarino llau-llau
2006 Jordi Aviñó i Nuri Sala Il Fal·lo prodigioso e la sua concubina muta

L’any 1988, els Caganers Alegres -que fins llavors havien tingut una participació molt reduïda- i la Colla Cristinenca, es van fusionar, conservant el nom de la primera.

A partir de 1988, a l'Arxiu tenim fotografies de les dues colles cristinenques, i també cartells, de manera continuada. Ens falta, però, a la foto dels Caganers de 1989.

AMSCA 01.01 00448Carnaval de 1986. Colla Merlots. Lema: “The Ridaura’s Boat Company” [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 00448].

AMSCA 01.01 00411Carnaval de 1986. Colla Caganers. Lema: “School Bus” [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 00411].

AMSCA 01.01 05455Carnaval de 1985 o de 1986. Colla Cristinenca. Comparsa amb el lema: “La invasió dels gnoms” [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 05455].

AMSCA 01.01 00451Carnaval de 1987. Colla Merlots. Lema: “Mama pooor” [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 00451].

AMSCA 01.01 00413Carnaval de 1987. Colla Caganers. Lema: “Tutankamon” [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 00413].

AMSCA 01.01 00396Carnaval de 1987. Colla Cristinenca. Lema desconegut [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 00396].

AMSCA 15.26 08095Carnaval de 1987. Carrossa del rei i la reina Carnestoltes. El rei fou Narcís Malagelada Rovira [15.26. Cessió de la família Malagelada - Bertran, 08095].

AMSCA 01.01 00486Cartell del carnaval de 1987. Era la primera vegada que es feia un cartell per anunciar el carnestoltes [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 00486].

Llibret de carnaval 1987 i 1988Portada d'alguns dels primers llibrets de carnaval -el primer dels quals, de 1987- [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro].

 

A partir de 1988, a l’Arxiu tenim fotografies de les dues colles cristinenques, i també cartells, de manera continuada. Ens falta, però, la foto dels Caganers de 1989.

Hi ha, també, la publicació de la col·lecció de cartells fet per en Gerard Bussot del carnaval i la Festa Major. Els de carnaval van de 1987 a 1990.

10 anys de cartells a Santa Cristina dAro

 

El Carnestoltes era també una festa celebrada als centres escolars.

L'Escola Bressol organitzava una festa de disfresses. Segons la directora de l'Escola, Anna Ibars, fins l'any 1989 tothom es difressava del que volia. A partir de l'any 1990 les educadores de l'Escola Bressol feien la disfressa i tota la mainada anava disfressada igual. Des d'aquest mateix any es començà a organitzar la rua. La disfressa va ser de soldat de paper. A partir de 2006, l'AMPA va assumir l'organització de la rua: les famílies anaven a l'Escola Bressol, tallaven les disfresses i s'organitzava la desfilada, a peu o amb carrossa.

Cap als anys 1990-1995 es va començar a fer, també, la rua de carnaval de l’Escola Pedralta.

AMSCA 01.01 06943Rua de carnaval de l’Escola Pedralta (1990-1995, aprox.) [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 06943].

 

L’any 1991 apareix a les actes municipals la qüestió de l’agermanament dels carnestoltes d'Olot, Platja d’Aro i Santa Cristina.

AMSCA 01.01 A151 1989 0001 Acta de 1991 02 15 1 agermanament Carnavals

 

L’any 1991 s’edità un llibret commemoratiu de les 10 edicions del carnaval a Santa Cristina.

S25C 0i22030911120

 

L’any 2006 s’edità un llibret commemoratiu de les 25 edicions del carnaval a Santa Cristina.

Portada de 25a llibret del CarnavalPortada del llibret la 25a Edició del Carnaval de l'Amistat a Santa Cristina d'Aro (2006) [01.01. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro].

Un xic abans de la 15a rua (1996), en Joan Pijoan, dels Merlots, va reunir les gravacions en vídeo que havia anat fent de les diferents edicions del carnestoltes, des de 1982 a 1995, i les va unir en una cinta de vídeo que es va distribuir entre amics i coneguts. Amb motiu de l'activitat del Fem Memòria del Carnaval (11-3-2022), la Montserrat Sala les va recuperar i des de l'Arxiu les vam digitalitzar.

Vegeu aquí una mostra de les gravacions esmentades. El muntatge és d’en Josep Morató.

Vídeo Pijuan films

 

El maig de 2022 vam afegir a la Col·lecció de reproduccions de documents gràfics sobre Santa Cristina d’Aro 121 fotografies -i algun retall de premsa- de diferents edicions del Carnaval a Santa Cristina d’Aro.

Ens les va passar l’Àrea de Festes de l'ajuntament de Santa Cristina d'Aro, que les va recollir per celebrar la 40a desfilada del Carnaval de l'Amistat, que s'esqueia el 2021 però que no es va portar a terme, finalment, pel Covid-19.

Van dels anys 1982 a 1995 i representen les disfresses de les colles dels Merlots, els Caganers Alegres i la Colla Cristinenca, majoritàriament.

220512 Afegint fotografies i retall de premsa de diferents edicions del Carnaval a SCA 1

220512 Afegint fotografies i retall de premsa de diferents edicions del Carnaval a SCA 2

220512 Afegint fotografies i retall de premsa de diferents edicions del Carnaval a SCA 3

220512 Afegint fotografies i retall de premsa de diferents edicions del Carnaval a SCA 4

220512 Afegint fotografies i retall de premsa de diferents edicions del Carnaval a SCA 5

 

Publicacions per a una història del carnaval a Santa Cristina d’Aro:

  • Calvet "Gaziel", Agustí. “Sant Feliu de la Costa Brava”, dins Obra Catalana completa, 1970, p. 325-329.
  • Bussot i Liñón, Gerard. "Els carnavals a Santa Cristina d'Aro", dins Recull d'imatges i comentaris, 1991, p. 103-105.
  • AA. DD. Llibret del Carnaval 1991. 10 anys. 1991.
  • AA. DD. 25a Llibret del Carnaval de l'Amistat a Santa Cristina d'Aro, 25 anys de celebració. 2006.

 

Text: Gerard Fogueras i Jordi Gaitx

Dones a l’Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro

La presència femenina brilla amb llum pròpia en els continguts de l'Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. En diversos fons i col·leccions s’hi pot copsar un protagonisme de les dones.

1 AMSCA CRI 028 0010Dues noies -amb Teresa Casas a la dreta- al costat d’un cotxe, els anys 1950 (15.27 Col·lecció de reproduccions de fotografies del llibre L’Abans. Santa Cristina d’Aro. Cessió de Manel Casas Castelló, CRI-028-0010).

Hem de destacar, en l’àmbit creatiu, el fons de la poetessa Elvira Gràcia i la col·lecció de dibuixos de Maria Vicens i Victòria Batet, sense oblidar la documentació relativa a l’escola de nenes de Santa Cristina, documentada des de mitjan segle XIX, integrada dins el fons de l’escola Pedralta, la secció femenina local de FET y de las JONS, o la important tasca exercida pel CREC en el ressorgiment de l’esport femení al nostre municipi.

Grup classe de l’escola de nenes, 1916 (14.16 Col·lecció de documents gràfics sobre Santa Cristina d’Aro, 00008. Recull d’imatges de Gerard Bussot i Liñon).Retrat d’un grup escolar de nenes a l’escola femenina local, l’any 1916 (14.16 Col·lecció de documents gràfics sobre Santa Cristina d’Aro. Recull d’imatges de Gerard Bussot i Liñón, 00008).

Alhora, dins la tasca de difusió local, en la darrera dècada també han vist la llum diferents publicacions que tracten sobre el paper de la dona en la societat cristinenca.

El primer, realitzat amb el Punt d'Igualtat (2010) és 'Dones de Santa Cristina d'Aro, dones valentes. Testimonis de la guerra i postguerra'. Aquest documental dona veu a diferents dones cristinenques i posa de manifest la seva aportació transcendental per a la supervivència en temps de guerra.

El podeu veure aquí: http://bit.ly/donesvalentes

AMSCA 14.16 00198Nenes en la processó religiosa de la Santa Missió, el 24 de gener de 1943 (14.16 Col·lecció de documents gràfics sobre Santa Cristina d’Aro, 00198).

Uns anys més tard, el 2013, va aparèixer el llibret 'Dones amb Valors a Santa Cristina d’Aro', que recopilava semblances biogràfiques de vuit dones nascudes entre 1908 i 1969 i que han destacat per les seves contribucions, realitzades, aproximadament, entre els anys 1940 i 2000.

Podeu accedir a la versió digital a través del següent enllaç: http://bit.ly/donesambvalors

4 AMSCA CRI 003 0042Dues amigues al castell de Solius: Fina Suñer i Rosita Aimerich, al voltant de l’any 1950 (15.27 Col·lecció de reproduccions de fotografies del llibre L’Abans. Santa Cristina d’Aro. Cessió de Fina Suñer Geronès, CRI-003-0042).

El 2018 es va editar un vídeo, 'Puja al tren de la igualtat', a partir de fotografies històriques (1890-2009) disponibles als tres arxius de la Vall d'Aro relatives al trenet de Sant Feliu de Guíxols a Girona des de la perspectiva del reconeixement del treball femení.

Vegeu-lo a: http://bit.ly/trenigualtat

Més informació sobre la presència femenina als arxius de les comarques de Girona aquí.