Ara que s’acosta la 40a rua del Carnaval de l’Amistat, ens plau molt fer-vos conèixer uns documents sobre els carnestoltes cristinencs de 1914 i 1916. Una gran troballa que han fet les germanes Núria i Montserrat Sala al seu arxiu familiar i que han volgut compartir amb tothom.
Diem que és una gran troballa perquè fins ara només teníem notícia de Carnavals tan reculats al nostre terme de mans de l’escriptor Agustí Calvet "Gaziel" i la seva obra Sant Feliu de la Costa Brava (vegeu Obra Catalana completa, 1970, p. 325-329). Gaziel diu, sobre els balls de Carnestoltes de Santa Cristina d’Aro: “Les colles que el ballaven ho feien, com he dit, anant d’una vila a l’altra. El mes antic de tots, i ensems el més bonic, era, per mi, el de «La Gitana», tal com jo recordo haver-Io vist a la Teulera de Santa Cristina, representat a l'esplanada que avui és la plaça de l'Ajuntament”.
Aquests balls de la Gitana haurien estat representants a la Teulera a finals del segle XIX, si tenim en compte que Gaziel va néixer el 1887.
També trobem les notícies del Carnaval que en va donar Gerard Bussot al llibre Recull d’imatges i comentaris (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 1991). Bussot parlava del Carnaval com una festa que es començà a organitzar l’any 1930, per bé que abans ja n’hi hauria hagut, ja que Primo de Rivera l’havia reduït a l’àmbit privat:
“Antany, sembla ésser que els cristinencs començaren a celebrar el seu petit carnaval, d'una manera més o menys organitzada, l'any 1930 poc després que s'exiliés a París el general Miguel Primo de Rivera, que havia imposat una dictadura militar l'any 1923 i dissolgué tot tipus d'activitat catalanista, ajuntaments i diputacions provincials i establí l'obligatorietat de la llengua castellana a la nostra terra. Àdhuc prohibí qualsevol manifestació pública com el Carnaval; d'aquesta manera la celebració restà limitada a l’àmbit privat o familiar”.
Per tant, més enllà dels balls de la Gitana, fets per colles foranes a Santa Cristina, i els carnavals més organitzats dels anys 30 del segle XX fets per colles cristinenques, que Bussot documenta amb fotografies, no en sabíem res més.
Vegeu les fotografies del Carnaval dels anys trenta a:
Per tant, els documents trobats per la Nuri i la Montserrat Sala són la baula perduda entre una cosa i l’altra, i ens fan saber que, almenys des de 1914, hi havia un carnaval a Santa Cristina, amb una litúrgia ben fixada, la qual cosa podria indicar que feia ja uns quants anys que se celebrava, i fet per la gent del lloc -en especial, el jovent del poble.
Tot això ho sabem pels dos documents escrits per l’Àngel Sala Padrés (1899-1979), un noi que en el moment d’escriure el primer dels dos textos manuscrits tenia tan sols 14 anys.
El primer document és sobre el Ball de Carnaval de 1914, datat el 22 de febrer (?) de 1914. Es composa de quatre escrits que ocupen una pàgina cadascun:
- Relació de ballarins/es.
- Resum de les activitats portades a terme.
- Repertori de la festa dels Segadors (escrit de prosa poètica).
- Lletra de la cançó de "Els Segadors" que es cantava durant el carnaval
En la “Relació de ballarins/es” hi ha diversos cognoms citats entre els participants al ball: Marcó, Costa, Sala, Solsona, Garriga, Pujolar, Rosés, Pijuan, Gelats, Sitjar, Rigau, Noguera, Miret, Rosés, Gafarot.
El text de “Resum de les activitats portades a terme” explica que primerament tothom es vestia per l’ocasió, després s’anava a cantar a diferents cases (Ferrer, Sicars, Agustí), posteriorment es passava per la Teulera i, a les 14h, es feia una parada per dinar. A la tarda, es continuava desfilant per la part de “dalt el poble” i es tornava a la Teulera, on es feia una dansa. A la plaça es feien dues ballades. Llavors, tota la gent allà reunida se n’anava cap a una sala, on els músics feien dos balls de comiat.
El manuscrit “Repertori de la festa dels Segadors” la descriu com "una harmonia de tot lo poble cristinenc". Explica altres detalls del Carnaval: tothom sortia vestit de "simpatia" i, al seu costat, una "segadora" recollia espigues i cantava. Llavors s’anava a casa de l'alcalde i, a continuació, es feien fan les sortides de costum cantant a cada casa.
És interessant també la lletra de la cançó de "Els Segadors" que es cantava durant el carnaval, que era un convit a deixar la feina de la sega per unir-se a la festa del Carnaval.
Aquest altre manuscrit, de 7 de març de 1916, fet per Àngel Sala Padrés quan ja tenia 16 anys, és molt més reflexiu que descriptiu.
Es tracta del discurs de queixa d'un jove als “pares” i adults del poble. Entre altres coses, diu que de nou arriba la festa del Carnaval, amb serpentines de colors, molt celebrada per tot el jovent, i que després vindrà el ball de la Quaresma, que ha estat criticat per ser un malbaratament de diners. Però -reflexiona el jove Àngel- si no hi hagués aquesta diversió, el jove se'n buscaria una altra de pitjor: joc, avarícia, alcoholisme, vici, etc. Si és això el que volen els pares, n’hauran d’assumir la seva part de responsabilitat. Si no hi ha ball de Quaresma a Santa Cristina, als joves només quedarà jugar a les cartes ja que, a Santa Cristina, no hi ha, com en altres pobles, cinemes, teatre o biblioteques per a “civilitzar-se”. O bé la joventut se n’anirà a d'altres poblacions on sí que es fall de Quaresma.
Sobre Àngel Sala Padrés, vegeu:
- Pilar Francès "La repressió franquista a Santa Cristina d'Aro (1939-1944)" (Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 8, 2021, 32 pàg.)
https://santacristina.cat/attachments/article/10678/ad-21-AM-llibret-RF%20CTC8%20vFinal_interactiu_alta.pdf
- Gaitx Moltó, Jordi; Fogueras Cordero, Gerard. La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro (1936-1939) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció d’Estudis Cristinencs, 2, 2009, 106 pàg.).
https://santacristina.cat/attachments/article/96/estudis_cristinencs_v2_ok.pdf
