• Inici
  • Serveis Municipals
  • Arxiu Municipal
  • Blog
  • ELS REFUGIATS DE LA GUERRA CIVIL A SANTA CRISTINA D’ARO (1936-1939). PRESENTACIÓ DE LA CONFERÈNCIA DE CARLES HERVÁS “LA CRISI ALIMENTÀRIA DURANT LA GUERRA CIVIL. EL CAS DELS REFUGIATS” (21 DE MAIG DE 2022, AL MAS PLA, SOLIUS).

ELS REFUGIATS DE LA GUERRA CIVIL A SANTA CRISTINA D’ARO (1936-1939). PRESENTACIÓ DE LA CONFERÈNCIA DE CARLES HERVÁS “LA CRISI ALIMENTÀRIA DURANT LA GUERRA CIVIL. EL CAS DELS REFUGIATS” (21 DE MAIG DE 2022, AL MAS PLA, SOLIUS).

Quan vam fer el llibre sobre la Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro, l’any 2009, un dels capítols el vam titular "La manca d'aliments per a tants refugiats". Efectivament, aquest era un dels problemes que detectàvem reiteradament en la documentació de l'època.

1 llibre Guerra Civil Santa Cristina Página 1

Aquest és, també, el tema que ens ocupa avui amb aquesta conferència de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural, que té lloc al mas Pla, una de les cases que va acollir refugiats durant la guerra civil.

El tema de l'alimentació dels refugiats, però, no el vam desenvolupar massa, al llibre que hem dit. Per tant, la conferència que ens oferirà en Caries Hervàs serà molt benvinguda.

2a crisis alimetaria guerra civil print02 Página 1

2b crisis alimetaria guerra civil print02 Página 2

Pel que fa al tema dels refugiats en sí, a nivell local no s’ha tocat més, per tant, és un tema que espera l'historiador o historiadora que el vulgui reprendre. A nivell d’altres comarques sí que s'ha tractat -Gironès i Pla de l’Estany, per exemple. També a nivell nacional s’està tractant encara actualment: el passat 2021 ens van arribar dues consultes a l’arxiu sobre aquest tema.

Què vam dir, molt resumidament, en el llibre de la guerra civil de l’any 2009?

  • Que arribaren refugiats de diferents parts de d'Espanya en guerra, dels llocs que eren propers al fronts i que s'instal·laren en cases buides que habilità l'ajuntament, com can Dilla, que el febrer de 1937 s'utilitzà per instal·lar a 84 refugiats de Málaga. En Joaquim Dilla va cedir la casa de forma voluntària.
  • Sembla ser que l'església, en algun moment, també serví d'habitació per a refugiats.
  • També la casa dita d'en Pere Ramon.
  • Que no se'ls podia alimentar adequadament i que es va haver d'imposar el racionament a tota la població, perquè no hi havia menjar per a tothom.
  • Que es va establir un control molt ferm sobre els productors de patates per evitar el frau en les declaracions. També sobre la producció de llet.
  • Que aquest tema va ser tractat entre l’Ajuntament i la Comissaria de la Generalitat a Girona.

Per tal d’ampliar aquesta informació, recomanem consultar el llibre esmentat.

El que sí que podem afegir és que a l’Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro conservem tres llistats de refugiats, amb noms i cognoms, de Sant Feliu i la Vall d'Aro, en terme de Santa Cristina, que foren acollits en cases particulars per gent del poble, tant del casc urbà -la Teulera, l'Església- com de les masies.

3 llistats SFGAMSCA. Fons de l’Ajuntament, G124 1937-0001. Relació de residents accidentals, refugiats i forasters a Santa Cristina d'Aro (1937-1939). 

Aquests llistats, que són només de població de Sant Feliu i la Vall d'Aro, contemplen fins a 621 refugiats al nostre municipi l'any 1939 -hauria estat el pic. Encara caldria sumar-hi els de Málaga i d'altres parts de l'estat, dels quals en desconeixem la xifra. Santa Cristina tenia 1000 habitants a l'entrar a la guerra. Potser podria haver gairebé duplicat la població durant els anys 1938-1939.

També conservem els vals de racionament que s'estenien als refugiats per a l'adquisició de queviures.

I es guarda una sèrie de correspondència específica del tema dels refugiats. Per tant, entre una cosa i l’altra, és un tema a estudiar i que pot donar molt de sí.

Al veïnat de Solius, on som ara, se n’allotjaren molts, de refugiats. El mas Pla, concretament, fou una de les cases que n'acollí. Pels llistats de gent de Sant Feliu que hem dit abans sabem, per exemple, que hi va estar-s’hi l'Antònia Turón Lala; la Concepció Ribas Turón, filla de l’anterior; i la Carme Domènech Torres, que anava amb elles. Hi arriben el 20 d’abril de 1938. Es diu que pertanyen a l'àmbit de la CNT.

4 Antonia Turon

També sabem que, al final de la guerra, oficials de l'exèrcit republicà es van instal·lar en aquest mas, durant la seva retirada cap a França.

5 Mas Pla

Aprofitem per donar les gràcies a la família del mas, els Bosch, i especialment a la Margarita, que els últims dies ens ha obert casa seva per poder acollir aquest acte.


6a IMG 2983Fotos de la conferència de Carles Hervàs, 21-5-2022.

6b IMG 2982Fotos de la conferència de Carles Hervàs, 21-5-2022.

Més informació a:

  • Jiménez, Àngel. Fa setanta anys: els bombardeigs de 1937. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament. 2007.
  • Jiménez, Àngel. “Diari de la guerra civil (1936-1939), de Lluís Llor i Sàbat”. Estudis del Baix Empordà, 35, 2016.