CAT La sureda de Romanyà de la Selva
ES El alcornocal de Romanyà de la Selva
EN The Cork oak forest of Romanyà de la Selva
FR La Suberaie de Romanyà de la Selva
CATALÀ
La sureda és un bosc mediterrani esclarissat i obert, dominat per l’alzina surera o suro (Quercus suber) i acompanyat per pins. És molt present a les Gavarres, on substitueix a l’alzinar a les zones silíciques més assolellades i seques, com els cims i les vessants granítiques orientades al sud.
La capçada dels suros és poc densa i això afavoreix un sotabosc molt ric en arbustos, plantes de port herbaci, molses, i una biodiversitat molt elevada, doncs hi viuen tant espècies forestals com d’altres pròpies de matollars i de prats secs.
ESPAÑOL
El alcornocal es un bosque mediterráneo poco denso y abierto, dominado por el alcornoque (Quercus suber) y acompañado por pinos. Está muy presente en el macizo de Les Gavarres, donde sustituye al encinar en las zonas silíceas más soleadas y secas, como las cumbres y las laderas graníticas orientadas al sur.
La copa de los alcornoques es poco densa y esto favorece un sotobosque muy rico en arbustos, plantas de porte herbáceo, musgos y una biodiversidad muy elevada, pues viven tanto especies forestales como otras propias de matorrales y de prados secos.
ENGLISH
The cork oak woodland is a Mediterranean forest dominated by the cork oak (Quercus suber) and some pines. It is very present in Les Gavarres, where it replaces the holm oak in the sunniest and driest siliceous areas, such as the peaks and granite slopes facing south.
The top of the cork oak is not very dense and this favors a very rich undergrowth in shrubs, herbaceous plants, mosses, and a very high biodiversity, as both forest species and other species of shrub and dry meadows live there.
FRANÇAIS
La suberaie est une forêt méditerranéenne claire et ouverte, dominée par le chêne-liège (Quercus suber) et accompagnée de pins. Il est très présent aux Gavarres, où il remplace la chênaie verte dans les zones siliceuses les plus ensoleillées et les plus sèches, comme les pics et les coteaux granitiques exposés au sud.
Le sommet du chêne-liège n'est pas très dense et cela favorise un sous-bois très riche en arbustes, plantes herbacées, mousses, et une très grande biodiversité, car tant les espèces forestières que d'autres espèces de broussailles et de prairies sèches y vivent.
